Inici:
Comença la ruta a l’Oficina de Turisme, situada a la zona coneguda com el Front de l’Estany. Des d’aquí, voreja’l en direcció nord (en el sentit contrari de les agulles del rellotge). Passa pel costat d’unes petites construccions vora l’aigua, les Pesqueres, i camina fins arribar a la Zona de Bany, al punt de lloguer de bicicletes i al Club Natació Banyoles.
Seguiment de la ruta:
Aviat trobaràs el Parc de la Draga, on hi ha els jaciments neolítics que porten el mateix nom. Les restes que s’hi han trobat daten de fa 7.000 anys i són de les més importants de la seva època a la conca occidental de la Mediterrània.
Acosta’t a l’estany i molt a prop trobaràs una zona que permet veure la formació de travertí sota l’aigua. El travertí és una pedra que creix quan les sals dissoltes a l’aigua es precipiten a causa de processos bioquímics. El seu creixement és gradual i per això diuen que “és una pedra viva”.
Continua vorejant l’estany. El camí és molt agradable i transcorre enmig d’una vegetació característica del bosc de ribera. Pot observar-hi molts arbres autòctons com el salze, el vern, el freixe de fulla petita, el pollancre... i plantes com el canyís, la mansega, els joncs o la balca.
Molt aviat passaràs pel costat de la Caseta de Fusta i per l’arribada del Camp de Regates. Aquest tram fins arribar al Bosc d’en Morgat és un dels més indicats per a l’observació d’ocells. L’estany els serveix de recer hivernal, de zona de nidificació i és un lloc de repòs per a les espècies en migració. D’entre les més de 50 varietats que hi pots veure destaquen la polla d’aigua, l’ànec collverd, el martinet menut, el blauet o el rossinyol.
Travessa el bosc d’alzines i roures de Can Morgat i pren la carretera. Continua caminant i, abans d’arribar a la riera Castellana, entra a la zona dels estanyols.
L’Estanyol Nou és molt a prop del de Can Sisó, molt popular perquè de vegades agafa una coloració vermellosa provocada per les poblacions bacterianes que hi habiten. Poc després, trobaràs el Brollador de la Riera Castellana.
Torna a la carretera per recórrer una llarga recta. Passa vora el Paratge Coromina (amb un accés a la Punta Freixenet), i arriba fins la Font del Rector. Dalt d’un turonet veuràs l’església de Santa Maria de Porqueres, una ermita romànica de gran valor patrimonial.
Reprèn el camí en direcció sud fins arribar a l’Estanyol del Vilar i endinsa’t a la zona dels desmais. Des d’aquí travessa la Riera del Vilar i torna al Front de l’Estany, zona de bars, pesqueres, restaurants i xalets. Les Pesqueres, que s’han convertit en una de les imatges més populars de l’estany, es van construir a finals del segle XIX. Primer van ser plataformes per pescar; més tard, per tenir-hi la barca; i finalment, lloc d’estada. Si segueixes la riba les veuràs de més a prop i arribaràs a l’Embarcador. Arrodoneix la visita fent una sortida en catamarà o llogant una barca de rems per conèixer l’estany des de l’aigua.
Ampliació de la ruta:
Deixa l’estany per sortir de la població en direcció a Santa Pau. Aviat trobaràs, a mà dreta, el Balneari de la Puda, avui abandonat. Des d’aquí arrenca un itinerari senyalitzat que porta a una zona d’aiguamolls i estanyols.
Per un camí flanquejat de canyes arribaràs a l’Estanyol de la Cendra, cenyit per una doble anella de canyissos i bosc de ribera. Una plataforma de fusta et permetrà veure’l des d’una certa alçada. Reprèn el camí fins l’Estanyol de Montalt.
Torna al balneari i segueix la carretera durant 600 metres en direcció a Santa Pau. A mà esquerra, hi trobaràs el Bosc de les Estunes. Aquest paratge és un indret de roures i alzines de grans dimensions, carregat de bellesa i tradició.
En el sòl, format per grans blocs de travertí fracturat, es formen escletxes i corredors subterranis estrets per on pots transitar i descobrir els misteris del bosc.
Curiositats:
L'Estany de Banyoles és producte de tot un seguit d'enfonsaments càrstics i tectònics que van tenir lloc fa 250.000 anys. La zona lacustre s'alimenta subterràniament de rius procedents de l'Alta Garrotxa.
L'Oficina de turisme en una pesquera.
Antigament la zona de l’estany, a ulls dels banyolins, era un espai misteriós carregat de llegendes que parlaven d’un drac que hi habitava i de dones d’aigua (goges) que poblaven les estunes.
Observacions i recomanacions
L'estany és un espai públic molt concorregut on s'ha de respectar l’equilibri entre la preservació del medi i les activitats que s’hi poden practicar.